Musica i logopèdia- Vol oferir i mostrar la música com a eina o instrument de suport en la intervenció logopèdica, a nivell estimulador, preventiu i rehabiitador. Adreçat o destinat a mestres d'audició i llenguatge, professors d'educació especial, logopedes, musicoterapeutes.
sábado, 29 de noviembre de 2014
sábado, 22 de noviembre de 2014
Musicograma marcha de los juguetes
La marcha de los juguetes pertenece a la opereta Babes in Toyland de 1903, creación de Victor Herbert y de la cual en 1961 se realizó una adaptación, donde la música se utiliza para que los juguetes marchen a la batalla contra Barnaby.
El tirano Barnaby pretende convertir a la dulce Bo-Beep en su esposa y conquistar Toyland, el país de los juguetes. Para ello envía a su ejército de demonios.
Pero se encuentra con la oposición de unos pocos valientes que aprovechan la ayuda del fabricante de juguetes para arruinar los planes del malvado.
sábado, 15 de noviembre de 2014
The Girl With The Flaxen Hair (La Fille aux Cheveux de Lin" ~ Claude Deb...
La Fille Aux Cheveux De Lin (La muchacha de los cabellos de lino) es la octava pieza en el primer conjunto de preludios de Claude Debussy. Inspirado en uno de los Poémes antiques de Leconte de Lisle titulado Chansons ecossaises (Canciones escocesas).
Es una de las piezas de Debussy más reproducida, tanto en su versión original, como con diversas adaptaciones. Es la obra que he utilizado como música de fondo del conte dels estels.
El conte dels estels
Hi havia una vegada una nena anomenada Laia, que
sempre estava escoltant tots els sons del món.
La Laia havia fet cançons amb sons d'ocells, de
rius, de gotes de pluja, d'arbres, de flocs de neu... però hi havia una cosa
que encara no havia aconseguit: fer una
cançó amb el so de les estrelles. Per més que cada nit parava l'orella cap
al cel, no aconseguia escoltar quin so feien els estels...
Aquella nit la Laia va pensar que demanaria ajuda a algun company de la seva escola, a veure si amb l'ajuda d'algú se'n podia sortir més bé.
Així que al dia següent, quan va arribar a
l'escola es va dedicar a preguntar al seus amics, però semblava que cap, tenia
la solució al seu problema...
Fins que un dia, després de preguntar a tots els
seus companys, es va creuar amb un nen
molt menut, el Martí, que se li va acostar
i li va dir que ell si que havia escoltat el so que feien els estels.
La Laia en sentir aquelles paraules es va quedar ben parada, no s'ho podia creure... havia trobat un nen que la podria ajudar! Així que sense perdre més temps, la Laia i el seu nou amic, el Martí, es van dirigir cap a un turó que hi havia a prop de la ciutat, on es podien observar molt bé els estels i, fins i tot, quasi tocar-los amb les mans.
Allí, no hi arribaven els sorolls de la ciutat, i
havia molt de silenci, i només de tant
en tant, s'escoltaven els sons del bosc adormit...
Van passar tota la tarda al turó però per mes que
ho intentaven no escoltaven el so dels estels. Així que van decidir tornar a
casa.
La Laia estava molt trista ja que pensava que mai
escoltaria el so dels estels, però quan començaven a caminar per tornar a casa,
de sobte va aparèixer enmig del cel una estrella fugaç. Llavors en Martí, el
seu company menut i eixerit, li va dir: ...
Has vist aquest estel fugaç?
Mmmm, sí. Però no veig que sigui diferent de
cap altre- va dir desanimada la
Laia.
Doncs aquest estel és molt especial!- va dir en Martí.
Per què ho és? -va dir la Laia.
Doncs perquè he llegit que els estels fugaços
que recorren el cel i fan una tombarella, poden fer que es compleixi un desig.
Podríem demanar-li que ens deixés escoltar el seu so! -va dir en Martí
emocionat.
Hauríem de fer silenci i demanar amb moltes
ganes que tornés a aparèixer- va dir la Laia.
Sí, és veritat! Esperem que no sigui un estel vergonyós i aparegui de nou - va dir en Martí.
De sobte, el cel es va il·luminar com si fos de dia. Un raig de llum ho va il·luminar tot, deixant bocabadats a tots dos nens.
Sí, és veritat! Esperem que no sigui un estel vergonyós i aparegui de nou - va dir en Martí.
De sobte, el cel es va il·luminar com si fos de dia. Un raig de llum ho va il·luminar tot, deixant bocabadats a tots dos nens.
Sense saber com, va començar una pluja
d'estels fugaços i tots dos van demanar el seu desig alhora i de tot cor. En un
tres i no res, van escoltar un meravellós espectacle sonor: semblava un concert
suau i dolç de focs d'artifici. Llavors, la Laia va obrir una ampolla de vidre
per desar a dins tots aquests sons.
La Laia havia complert el seu somni, escoltar el so dels estels i a més, havia guanyat un amic, en Martí. Tots dos van marxar cap a casa ben contents i amb moltes ganes d'explicar i ensenyar als pares el que havien vist i sentit dalt del turó. Al arribar a casa, la Laia va obrir l'ampolla, que era plena de música dels estels, i deixà anar una mica de so. La mare en escoltar aquell so es va quedar bocabadada, i els va dir a tots dos:
Podríeu portar aquesta ampolla a l'escola perquè els altres nens i nenes, amics i amigues escoltin aquest so tan preciós i el coneguin. Què us sembla?
D'acord! Així tothom el coneixerà i es podrà imaginar moltes coses mentre escolta aquest so.
Al endemà següent els dos nens van portar l’ampolla al col·legi i tota la classe va poder escoltar els sons dels estels.
Aquell dia els alumnes havien après que la
música és tant meravellosa i màgica que ens deixa explicar tot allò que no
podem dir amb les paraules, ens permet compartir amb la resta d'éssers humans
les nostres emocions i sentiments més profunds. Conte contat, conte acabat!
miércoles, 5 de noviembre de 2014
la teranyina
La teranyina
Una cançó pensada per als més petits
http://www.noteflight.com/scores/view/fa8e4d2c447469114600d198d6483c410256a644
Una cançó pensada per als més petits
http://www.noteflight.com/scores/view/fa8e4d2c447469114600d198d6483c410256a644
Suscribirse a:
Entradas (Atom)